El sac negre

Aquesta història és la de l' amor més profund que hi ha hagut mai en tots els temps, des de que es recorda.
Aquí va :

La pluja era forta, les gotes mullaven el cap d' aquella noia de cabells llargs i pèl-roigos que només en veure'ls tothom s' en enamorava.La tempesta havia començat aviat.Massa aviat.
Aquell noi tant alt i esvelt es va acostar i la va tapar amb la seva capa.I li va dir :
-La pluja us ha mullat, però la vostra bellesa no s'ha acabat.
La noia no va compendre les paraules del noi, i li diguè:
-Imaginis senyor meu com en sòc de pobre que no l' entenc.-entre suspirs la noia saltà a la pluja.
-Per ser pobre o ric , jove o vell no hi ha diferencia, la vostre bellesa trenca la barrera dels estatus i em fa venir ganes de regalar-li una cosa.
La noia sorpresa i trista li diguè:
-No sòc digne dels seus regals .
El noi , ara sense dir res li donà un sac negre .
-No l' obriu fins que no ho nessesiteu.

La noia el va obrir un dia , el dia de la seva boda.

-Com en s`c d' infeliç nessesito ja el cabell gris i morir en un bon llit.
Sorprenentment el cabell se li tornà gris i la noia mori.

Al cel es trobà amb el noi de la pluja que li diguè :
-El sac heu obert el vostre desig heu complert , de vos em vaig enamorar el dia què us vaig tapar, i per tota l' eternitat us vull estimar.

Així acaba l' historia, desitjar morir per amor, quina bellesa interior.